L’Estat Espanyol –diu la seva constitució— és un estat social democràtic i de dret. Malgrat aquesta voluntat, des de l’any 78, s’està exercint un extermini ideològic contra l’esquerra abertzale i el Moviment Basc d’Alliberament Nacional en general. I per que contra els bascos? Perquè són els que han posat en qüestió de forma més profunda i contundent els principis sagrats de l’Estat Espanyol.

Fins al 9 de març d’aquest any no hi havia cap crisi segons la versió oficial del Govern. De cop i volta, a partir del 10 de març la crisi apareix per tot arreu. S’anuncien dificultats pressupostàries per abordar els compromisos del Govern, governs autonòmics i entitats locals. La caiguda de les indústries i la vertiginosa caiguda de la construcció. El sector de l’automoció anuncia una caiguda brusca de les vendes, cosa que fa témer una nova ofensiva de les patronals multinacionals per reduir costos i ocupació.

Ja han començat els Jocs Olímpics de l’amor, la democràcia i la llibertat. Seguint una d’aquelles normes no escrites de la geometria proporcional del periodisme modern, com més s’acosta la data de la cerimònia d’inauguració, menys espai i caràcters més reduïts ocupen les notícies del Tibet. No cal dir que no cal cercar-hi cap motivació política ni resposabilitzar-ne els impensables fantasmes de la censura. Tothom sap – i es profecia – que els Jocs Olímpics moderns defugen qualsevol consideració política..., o mercantil!

La mare d’Amadeu Casellas (cabells blancs, més de setanta anys, posat decidit) té la seva mateixa expressió desperta. “Està tan prim!” diu, només, quan surt de veure’l, i se li neguen els ulls. És un moment. De seguida torna a somriure al costat de la gent, jove i no tan jove que, davant el mòdul penitenciari de l’hospital de Terrassa, aquest dissabte, hem desplegat una pancarta reclamant la seva llibertat. I jo penso en el llarg calvari d’aquesta dona, que s’ha hagut d’empassar tantes llàgrimes: la seva llarga (inacabable?) peregrinació de presó en presó.

En definitiva, la vida humana la podem entendre segons el concepte que tinguem de Déu. Hi ha conceptes que, a més, donen una experiència, però en la majoria de casos, la nostra vida l'entenem a mesura que tenim aquesta experiència del coneixement i de la proximitat del Pare del Cel, Creador que ens ha donat Jesucrist per a la nostra salvació.

A hores d'ara hi ha tres temes cabdals la resolució dels quals pot marcar per dècades les relacions entre Catalunya i Aragó: la 'Llei de Llengües', la destinació dels 'Béns de la Franja' i el problema de l'aigua.

Amb motiu del traspàs de l’empresari Andreu Colomer i Munmany, un dels homes més importants i poderosos en la dilatada història de Vic, han estat molts  els comunicats encomiástics, les lloances a la seva trajectòria industrial i  les apologies a la seva vessant com a mecenes de la ciutat de Vic. Polítics de gairebé totes les tendències, biògrafs i historiadors han dibuixat un panegíric integral del  personatge que durant dècades va portar el timó del vaixell insigne de l’empresariat vigatà, una nau que va travessar fronteres i continents.

Osona gestiona la recollida d’escombraries a tots els municipis que actualment configuren la comarca a través del Consell Comarcal. D’aquesta manera es poden optimitzar recursos i s’ajuda subtancialment als ajuntaments, ja que la gestió dels residus no és fácil ni barata. No cal oblidar, però que és el municipi el que té les competències directes en aquest servei i que per tant alguna cosa hi tenim a dir.

Segons el Ministeri d'Economia espanyol en la publicació de les balances fiscals de l'estat, el dèficit a les Illes Balears és d'un 14,20%; a Catalunya d'un 8,70%, i al País Valencià del 6.40 del PIB. Les balances fiscals fetes públiques pel govern espanyol, malgrat el poc entusiasme amb què les han fet, malgrat la forma rebaixada amb què les han presentat, i també malgrat la “cuina” que hi han aplicat, ha deixat al descobert un triangle pròsper alhora que discriminat. El formen les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. I és que, en aquesta ocasió i per enèsima vegada, i fent honor als costums ancestrals i perpetus, també s’ha volgut dissoldre l’esforç històric que ha fet Catalunya, enmig del magma de “les més solidàries”.