Url Curta:

Quina vergonya

Vaig llegir les deu primeres pagines, i vaig acabar fart de les mentires que deia aquet llibre.Un bón exemple es que segons aquet llibre lluis companys tocaba el cul a les nóies i que tenia idees pederastres, i torno a recalcar, aixó nomes amb les deu primeres págines.Clar esta que en companys, no o va fer tot perfecte, pero quin president o fa?Cap.

Vinga home, no anem ara de puretes

Que en Companys era un faldiller, i en vida privada un agressiu, son coses que se sabien. Menys mitificacions i volem sabr la veritat, que o desmereixen els fets politics i el seu context, però no siguem uns ultres en la defensa aferrissada del mite.

Tornarem a traïr...

Companys es un personatge que no m'ha agradat mai, com a president màrtir el respecto, però com a polític no. Companys va ser traidor al nacionalisme sempre i va fer moltes coses brutes en això. Era un oportunista i un republicà espanyolAqui teniu més dades sobre el que diu aquest periodista. Al fòrum d'Estat Català se'n n'ha parlat molt del tema des de molt abans que sortís aquest llibre.En primer lloc aqui teniu el que es digué de l'afer Rebertès al Butlletí d'Estat Català "Estel Blanc" 22 (07.1982) pàg .10-11:pàg. 10
http://img17.imageshack.us/img17/6563/estelblancnum22juliol1982pag10.jpgp
àg. 11
http://img17.imageshack.us/img17/6762/estelblancnum22juliol1982pag11.jpgPel
que fa a la munió de documents penjats al nostre fòrum només us puc passar un parell. Al nostre fòrum antic (de l'empresa Melodysoft) hi havien moltissims més pero no es pot entrar perque vam canviar de format i empresa. Aqui teniu els dos que hi ha al nou que vam obrir fa poc:
http://estat-catala.editboard.com/viewtopic.forum?t=81http://img20.imageshack.us/img20/6233/desconstruircompanysavui6102006a700amplelx3.jpgMolts
dels dcuments sobre el tema que es penjaren fa uns mesos constantment al fòrum de Estat Català afortunadament son a aquesta web i, juntament amb molts altres sobre el tema, seran a la nostra quan estigui enllestida:
http://racocatala.cat/cat1714/complotcompanys.htmFinalment
aqui teniu el que es diu a la "Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus Presidents (Enciclopèdia Catalana)" Vol .3 pàg. 128-129 sobre l'afer Rebertès.pàg 128
http://img30.imageshack.us/img30/2294/histgenercatvol3pag1289ml.jpgp
àg. 129
http://img30.imageshack.us/img30/5488/histgenercatvol3pag1295fu.jpgA
Estel Blanc 22 (07.1982) pàg .10-11:pàg. 10
http://img17.imageshack.us/img17/6563/estelblancnum22juliol1982pag10.jpgp
àg. 11
http://img17.imageshack.us/img17/6762/estelblancnum22juliol1982pag11.jpgM
és endavant posaré documents sobre la mala jugada que va fer a un membre del nostre partit, Josep Dencàs, en tot l'afer del Sis d'Octubre. També alguns sobre els rumors de que rere la mort de altres dos militants d'Estat Català, els germans Badia, hi era ell.

Per Companys

Planta cara a Mas i Montilla.... Menjate'ls
http://www.jerc.cat/plantemcara/joc/pacman.swf

Per Companys

Si es tan bon periodista per què no investiga a veure perquè Jordi Pujol no volia que es parlés de Companys a la transició política dels anys 70?La dreta catalana va celebrar l'assassinat del president i avui els seus fills es burlen d'ell.Collons quin fastic.

BON PERIODISTA?...

Em sembla que en el nostre païs oblidem massa sovint, que tením un etern problema de supervivencia. Per ser un bon periodista no cal voler anorrear un simbol del païs, que va morir afusellat, es curios que es remeni la seva vida intíma, fins el punt de posar com exemple que si era depresiu, o esquizofrenic o tenia un fill així o aixà, per fer un bon llibre, i el primer que es tindria que fer per ética, demanar a la familia, si segons quines coses es poden publicar.Si vol ser un bon periodista que recerqui perque, encara no s´ha dut a terme la revisió del sumari a Companys, perque encara no es demana perdó al poble català, pel seu assassinat, i s´eximeix al President de moltes coses que s´el acusen, perque encara ningu a pogut jutjar als mil.lers de criminals del regim franquista, durant tants anys,...que passa?, que els catalans com a poble tením constànment que sofrir despreci i humiliacions de tots tipos?...En aquests païs hi han massa bons periodistes i intele.lectuals que es dedique a escriure en català per insultar Catalunya, i crear partits de "Ciutadans", que atempten contra la dignitat i la inteligencia de les persones.

Bon Periodista

Els que tenim per costum llegir l'Enric Vila, sabem que es un dels periodistes catalans més intel.ligent i que escriu mes be. No tingueu prejudicis i llegiu-lo.

ÉS INSULTANT !...

A mi que em perdoni aquest senyor Vila,"escriptor", però és repugnant que ens fiquem en la vida personal de qualsevol persona per desacreditar-lo i més amb la vida intima del president companys, és cosa d´un mal nascut!...Primera perque molta gent té i ha tingut problemes de molts tipos personals i psicologics, i lo més llastimos i repugnant és ficar el seu fill, com exemple de que en Companys tenia necessariament que estar malament del cap i de manera de ser, això és producte dels metodes "nazis", per acorralar una persona demandan-lo com a anormal, si us plau, que treballa un tio així, pels Ciutadans feixistes del Boadella!...

Jo

No hi ha cap dubte que molts dirigents de CIU, per ideologia, si haguéssin viscut la guerra civil no haurien estat pas al bandol republicà.

Pena

Esteu com una cabra.

Aquest és fill d'un capitost de CiU

El nen aquest que firma el llibre, va començar a fer entrevistes a la contra portada de l'Avui fa uns anys portat de la mà del dire Sanchís, que sempre ha intentat relacionar-se bé amb el sector negocis de CDC. El Vila va haver de retirar una entrevista perquè allò que escribia no tenia res a veure amb el que l'entrevistat havia dit. També és autor del llibre sobre Heribert Barrera que va publicar una editorial creada per periodistes del gremi convergent (Dèria), amb el FM Alvaro ex de la JNC com a cap i el seu escolanet Marçal Sintes.Aquests convergents tenen en comú que són de dretes abans que res. I ara li ha tocat a Companys. A veure si el nen Vila escriu un llibre sobre Cambó, que va pagar les bombes que els feixistes tiraben sobre Barcelona...Salut

Tornarem a lluitar...

Imagineu aquella alba del 15 d'octubre de 1940, quan el president Lluís Companys va sortir pel portaló del Castell de Montjuïc, arrossegant els peus. Probablement, l'havien torturat. Per darrera vegada, veia la capital del seu país. Del país que havia presidit, que havia volgut salvar, que havia fet tot el possible per salvar. Un país envaït per un exèrcit que, arreu de l'Estat espanyol –també a Melilla, a Galícia, al País Basc o a les Canàries– s'havia autoanomenat Ejército Nacional; fins que, en entrar al Principat de Catalunya, va passar a designar-se en els seus propis documents com a Ejército de Ocupación. Un exèrcit que quan va entrar al primer poble del Principat –la Pobla de Massaluca– va reunir els seus habitants a la plaça de la Vila, i va començar el seu discurs dient: "Catalanes, no sois dignos del Sol que os alumbra". Un exèrcit amb un general com Solchaga que, en veure per primera vegada Barcelona des de dalt del Tibidabo, va exclamar: "¡Dios mío!¿Quién ha permitido esto? ¡Tantos rojos juntos!" Aquest era l'exèrcit que estava a punt d'afusellar el president. Ell, que durant la guerra havia salvat la vida a alguns dels membres del tribunal que ara l'havien condemnat.La generació dels nostres avis va fer realitat els versos d'Espriu: "Van viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa, per ensenyar-nos el recte camí d'accés al ple domini de la terra. I ens van demanar fidelitat. Que ens mantinguéssim fidels al servei del poble".Nosaltres hem de saber recollir el testimoni de la lluita del president i recordar en cada repte, per minúscul que aquest sigui, que ell va morir per Catalunya, esperant que Catalunya no morís amb ell. Ens correspon donar sentit a aquell compromís genuí, a aquell amor al futur. Hem de ser, com diu J.S. Papasseit, "l'escamot del soldats de la llibertat, dels qui mai no reculen, i sols un bes els pot fer presoners, l'escamot dels que trenquen les reixes, i res els pot fer caure sinó un altre bes; l'escamot dels soldats d'avantguarda, perquè el primer bes se'ns doni els primers". Ara, més que mai, és precís saber, és necessari recordar, és vital actuar. Víctor Albadalejo i Oriol Junqueras (Sobirania i Progrés)

Companys, un exemple

Doncs jo opino que si es retreuen les que tu anomenes coses fosques no és amb cap voluntat científica d'historiar, sinó amb la intenció de malmetre el que és la peça clau que no poden digrir de Companys: la resistència a ultrança contra el feixisme portada a les darreres conseqüències.No t'estranyi que Companys fos afusellat i molts altres no. El van matar perquè volien que fos el càstig definitiu contra Catalunya., i aquest odi contra Companys ha perviscut en la dreta catalana fins avui.Que Companys patia algun problema mental? La gran majoria dels polítics més famosos el pateixen, Churchill el primer, i tants d'altres. Que li agradaven les dones? Millor, si sabia gaudir, caldria felicitar-lo. Que a vegades no estava a l'altura? Ja ho sabem.La diferència entre la política i la religió és que els polítics no han de passar per un procés de canonització. No cal que Companys fos un home modèlic, ni molt menys. Quan els pobles estan en perill com va estar Catalunya a la guerra, apareixen homes i dones valents que ho donen tot (a les trinxeres o a davant els botxins) i aleshores no importa quina ha estat la seva vida, si el seu pare era un cornut (com escriu Entic Vila).El que compta és la lluita, el sacrifici i la capacitat de donar-se als demés i al país.Això és el que va fer Companys i això és el que volen destruir, amb arguments historicistes.Si avui Catalunya pot anar amb el cap ben alt pot ser entre d'altres coses perquè homes com el president -en els moments decisius- van mantenir la dignitat. I aquest es un valor que tots els pobles del món i totes les persones ben nascudes saben apreciar.

Hi ha moltes coses fosques

Doncs mirant la biografia del president Companys trobaríem molts i molts punts foscos i em penso que pel sol fet que fou un màrtir, la historiografia no els ha de deixar passar. Em penso que no cal tenir-lo tant mititicat. Respectar-lo pel seu tràgic final, però no amagar la veritat en cap moment.

Foto de família o comiat del President amb els seus assessors. Sorpresa al Parlament per una fotografia presa gairebé d'amagatotis. Aquest migdia, el President Montilla s'ha fotografiat amb tots els seus assessors a les escales del Parlament. Els únics que han tingut accés al moment han estat els fotògrafs oficials del Parlament i de Presidència que no han volgut donar la imatge a la premsa. Premsa que per altra banda no ha estat avisada del moment i que ha aixecat queixes en la sala de premsa parlamentària. "És una fotografia interna" és l'argument per no publicar la fotografia. La imatge es podria interpretar com un retrat de família i de ...comiat.
(més...)