Els cultius de blat de moro transgènic han registrat una producció de fins a un 12% superior respecte als no modificats genèticament, com a xifra rècord de les registrades en els últims sis anys. Percentatges com aquest han animats els agricultors gironins a apostar pel blat de moro transgènic, que el 2011 va suposar fins a un 70% de la superfície cultivada a l'Alt Empordà. A tota la demarcació de Girona el blat de moro modificat genèticament ha representat el 51,4% de la superfície cultivada. D'altra banda, segons dades fetes públiques en unes jornades a IRTA Mas Badia, a la Tallada d'Empordà (Baix Empordà), els preus percebuts el 2011 pels agricultors han estat els més elevats dels últims 4 anys.

Les dades extretes de l'estació experimental de Mas Badia donen a conèixer que els cultius de blat de moro transgènic resisteixen millor la presència del cuc barrinador. El 2005, per exemple, es van produir uns 18.000 kg/ha, uns 2.000 més que els camps no modificats genèticament. Des d'aquell any la diferència entre uns i altres ha anat disminuint, fins que el 2011 pràcticament s'ha igualat. Una de les teories dels experts, però, és que l'augment del cultiu dels transgènics i la seva persistència en els anys ha ajudat a disminuir el cuc barrinador també en els camps no modificats genèticament.

Per això que els agricultors gironins han apostat en els últims anys per aquest producte, estès en unes 4.500 ha de les 8.702 concreades de blat de moro a les comarques gironines l'any passat. Només està per sobre d'aquesta demarcació la de Lleida, on el 60,7% del cultiu del 2011 era transgènic. Així mateix, a nivell de tot Catalunya l'any passat és el que ha registrat un major percentatge de blat de moro transgènic des que es va autoritzar, amb un 56%.

A la demarcació de Girona, la comarca que encapçala el rànquing de blat de moro modificat genèticament és el Baix Empordà (un 72,9% de la superfície de blat de moro és transgènic), seguit de l'Alt Empordà (68,2%). De fet, el cuc barrinador és especialment perjudicial a les zones ventoses, ja que debilita les tiges i fa que la planta es tombi fàcilment amb el vent. Segueixen en el rànquing el Pla de l'Estany (gairebé un 50%), i el Gironès i la Selva (comarques pràcticament amb el mateix percentatge, al voltant d'un 38%). La Cerdanya, la Garrotxa i el Ripollès, en canvi, no tenen cultius transgènics, entre altres motius perquè el cuc barrinador no aguanta bé les temperatures baixes.

Llei diferent segons si es tracta de comerç o de cultiu

Sobre la qualitat dels cultius transgènics, el tècnic de Mas Badia responsable de l'àrea de cultius extensius, Joan Serra, reflexiona que cal tenir "confiança" en les autoritats europees i mundials, que asseguren que a nivell sanitari no hi ha inconvenients. De fet, Serra explica que els agricultors es limiten a seguir la legislació, que a l'estat espanyol permet un tipus de modificació genètica en els cultius.

D'altra banda, tot i aquesta restricció a un sol tipus de modificació genètica en els conreus, la llei és més flexible pel que fa a la comercialització. En aquest sentit, Serra reflexiona que el pinso s'elabora, entre altres productes, amb soja, i la major part de la que arriba a l'Estat és modificada genèticament, de manera que gairebé tot el pinso que es comercialitza és transgènic.

Els preus més alts des del 2008

Els preus de mitjana percebuts per l'agricultor català del setembre al desembre (durant els mesos de la collita), van ser el 2011 els més elevats des del 2008, arribant als 210 euros/tona. Una xifra lleugerament superior a la del 2010 però molt més elevada en comparació amb el 2009, quan els preus es van situar al voltant dels 140 euros/tona, segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

Serra atribueix l'augment de preus del 2011 a la baixa oferta que hi ha hagut de blat, entre altres factors. Així mateix, el tècnic del Mas Badia ha valorat positivament el rendiment general dels cultius, que juntament amb l'augment dels preus han fet que es pogués pal·liar l'increment del preu de les matèries primeres durant l'any passat.

Consells per millorar el reg

El blat de moro és un dels conreus extensius de regadiu més importants a les comarques gironines. Per això que IRTA Mas Badia ha organitzat aquestes jornades per transferir als tècnics i comercials del sector els resultats de la recerca que han dut a terme a la Tallada d'Empordà, per orientar-los en les decisions a prendre per a la campanya següent. S'han tractat aspectes com les malalties i plagues que poden afectar el cultiu, les diverses estratègies que es poden usar a l'hora de fertilitzar o les diferents opcions de què es disposa per realitzar el reg, entre altres temes.

Sobre aquest últim aspecte, el tècnic de Mas Badia Albert Roselló ha argumentat que el major impacte econòmic es pot obtenir gestionant les pràctiques de fertilització i reg, ja que representen entre el 15 i el 30% dels costos totals. Una mala gestió del reg pot comportar rendiments inferiors dels cultius i provocar retards en el seu desenvolupament, per això que Roselló ha proposat solucions que van des de la millora genètica fins al canvi en les tècniques de cultiu, passant per la gestió del reg, entre altres alternatives.

Sobre la gestió del reg, per exemple, des del 2003 s'està estudiant a Mas Badia el sistema de degoteig, que aquí encara no està massa implantat, a diferència d'altres territoris com Andalusia. Entre altres avantatges, permet regar en zones amb vent, el que suposa una millora respecte al sistema d'aspersió. A la vegada, també possibilita regar a baixa pressió, fet que estalvia costos energètics. Tot i això, Roselló concreta que no hi ha una solució millor que l'altra, sinó que cal valorar-ho cas per cas.