Una veïna de Blanes (Selva) de 65 anys s'ha assegut aquest matí a la banqueta dels acusats de l'Audiència de Girona. S'enfronta a quatre anys de presó per haver fet vendre el pis a un ancià, amb la falsa promesa que el cuidaria, i deixar-lo sense estalvis. Segons sosté el fiscal, l'home -que va morir el març del 2010- li va arribar a donar més de 100.000 euros. Durant la vista, l'acusada ha negat els càrrecs i ha sostingut que l'avi li va entregar els calers perquè va voler i que ella mai li va demanar res a canvi. Un informe dels serveis socials però, alertava que l'ancià vivia "reclòs" i que li feien pagar 50 euros per dutxar-se. Al procés també hi ha imputat un dels fills de l'acusada per amenaces.

L'any 2004, l'ancià, que feia uns anys que s'havia quedat vidu, vivia en un àtic situat a l'avinguda de la Pau de Blanes. Al mateix bloc, però al primer pis, hi vivia l'acusada, Gregoria Q.S., que ara té 65 anys. Segons sosté el fiscal, la processada va engalipar l'avi i, a canvi de la falsa promesa de cuidar-lo, el va convèncer perquè es vengués l'habitatge i li anés donant diners periòdicament.

El juliol del 2004, l'home es va vendre l'àtic per 111.187 euros. D'entrada, ja va fer una donació de més de 60.000 euros a l'acusada i, durant més de cinc anys, li va anar entregant tota la resta dels estalvis fins a quedar-se escurat. Aleshores, segons sosté l'acusació pública, l'acusada "el va començar a desatendre", tant en aspectes d'higiene com d'alimentació.

L'ancià va morir el març del 2010. El fiscal imputa a Gregoria Q.S. un delicte d'estafa i demana que se la condemni a una pena de quatre anys de presó i a pagar una multa de 3.240 euros. A més, també sol·licita que l'acusada indemnitzi els hereus de l'ancià amb 117.642,21 euros, que són tots els diners que l'avi li va anar entregant al llarg dels anys.

Aquest matí, durant el judici, però, l'acusada ha negat els càrrecs. La dona ha explicat que mai va arribar a un acord amb l'ancià perquè es vengués el pis, i que tampoc el va "forçar" a fer-ho. Segons ha assegurat, va ser l'avi mateix qui va decidir prendre la iniciativa, vendre's el pis i donar-li més de 60.000 euros perquè pogués pagar l'hipoteca d'unes obres que havia fet a la casa del seu poble natal.

Gregoria Q.S. ha dit que havia acollit l'ancià perquè es coneixien i perquè pràcticament passava més temps al seu pis que no pas a l'àtic. "Li vaig oferir la millor habitació i mai li vaig demanar res; ell era un home generós i m'ajudava", ha explicat l'acusada, a qui l'ancià va fer hereva dels seus béns i també va posar-la com a cotitular al seu compte.

Nova parella i el compte buit

Segons ha explicat, entre el 2004 i el 2009, no hi va haver problemes de convivència. Però a partir del maig d'aquell any, les coses es van torçar perquè l'acusada (que també era vídua) va trobar una nova parella i l'ancià no ho va acceptar. Casualment, però, segons ha posat de relleu el ministeri fiscal, aquesta situació va coincidir amb el moment en què el compte de l'avi va quedar buit.

Aleshores, segons ha relatat la processada, la convivència es va fer insostenible. Arran d'això, l'acusada ha dit que l'ancià va presentar una denúncia contra ella i que, en ocasions, també l'insultava.

La versió que ha sostingut Gregoria Q.S., però, contrasta amb la que va donar l'ancià als serveis socials de Blanes. Un informe emès a finals dels 2009 pels serveis socials -i que una cuidadora ha ratificat al judici- recull que l'home estava desatès, que vivia "reclòs" en una habitació del pis, que menjava fora i que, fins i tot, li feien pagar 50 euros per dutxar-se.

En aquest cas, que s'ha jutjat a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, també hi ha imputat un dels fills de l'acusada, Aurelio P.Q., que ara té 40 anys. El fiscal demana per a ell una pena d'un any i tres mesos de presó per amenaces, perquè sosté que, quan l'ancià era viu, li va dir que si no marxava del pis, l'arribaria a llançar per les escales o el balcó.

Durant el judici, Aurelio P.Q. també ha negat aquests càrrecs. Segons ha explicat, l'ancià era un home molt caparrut i, tot i que a vegades es discutissin, mai li va faltar al respecte. Sí que ha dit, però, que al final tota la família volia que l'avi marxés de casa la seva mare, perquè la situació s'havia tornat insostenible.