Càritas de Girona és conscient que aquest any serà un dels més complicats de les darreres dècades. El fet que moltes persones deixin de cobrar qualsevol tipus d'ajut, l'atur creixent i els problemes d'habitatge fan pensar a l'entitat que tindrà "més feina que mai". Però, per fer front a aquest repte, Càritas no sap de quins recursos disposarà. El 44% del pressupost de l'entitat procedeix de les administracions públiques i, segons assegura el director, Ramon Barnera, no saben ni quins convenis es renovaran ni quina quantitat de diners rebran aquest any. A més, Càritas encara té pendent cobrar uns 300.000 euros tant de les institucions com d'altres entitats i això dificulta encara més la situació.

Càritas s'ha caracteritzat durant anys per ser una entitat benèfica que s'encarregava de fer una acollida i un acompanyament a les persones més desvalgudes. Davant les urgències generades per la crisi, Càritas ha de compaginar aquest paper amb el de ser una de les principals maneres d'accedir al menjar o a les cobertures de necessitats més bàsiques. "No volem descuidar els programes d'atenció a les persones però amb la crisi l'atenció més bàsica ha crescut molt", reconeix el director de l'entitat, Ramon Barnera. Si abans de la crisi, només un 10% del pressupost de l'entitat es destinava al programa d'aliments, ara aquest s'endú bona part dels diners.

El director de l'entitat -que és voluntari i està en el càrrec des del setembre de l'any passat- reconeix que estan davant una de les situacions més complicades de les darreres dècades. Per això, volen saber de quins recursos podran disposar aquest 2012 per poder fer front a les necessitats de la gent més desvalguda. Això, però, no els serà fàcil perquè, segons ha explicat, encara tenen pendents de cobrar uns 300.000 euros de conveni vigents de l'any passat. "Els convenis es compleixen però els diners no arriben, hi ha una retirada parcial de l'administració", ha reconegut Barnera que assegura que no només tenen pendents pagaments de l'administració sinó també d'altres entitats i empreses.

Barnera ha dit que viuen amb angoixa la situació perquè, a més, no saben de quins diners disposaran aquest 2012. "Tenim compromisos verbals però molt pocs concretats", ha manifestat Barnera. Segons el director de Càritas Girona, hores d'ara no saben ni amb qui poden comptar ni tampoc de quants diners disposaran.

El secretari general de Càritas, Martí Batllori Foto: Tania Tapia / ACN

"Feina de contenció emocional"

A tot plegat, s'hi suma els canvis organitzatius que Càritas es veu obligat a impulsar. Barnera ha indicat que ja no es fa l'atenció individual que tradicionalment feien perquè tenen molta gent que els va a demanar ajuda. "Estem fent grups d'acollida que serveixen també per fer tallers d'autoestima", ha detallat. Segons ha manifestat, cada vegada és més complicat oferir una sortida a curt termini per la gent que té problemes econòmics i, per això, han fet un gir i ara comencen a fer teràpies de grups perquè la gent "no perdi l'esperança".

"Abans podíem fer tallers per ensenyar com fer un currículum o com buscar feina però ara és impossible, si no hi ha feina ni per la gent formada", ha lamentat Barnera. Per això, Càritas ha decidit destinar els recursos que, principalment, anaven als tallers de reinserció laboral a d'altres camps, com les teràpies de grup. "Amb aquest treball en grup podem reforçar tot el col·lectiu, fer una feina de contenció emocional, i de passada, també atendre més persones de cop", ha assenyalat.

A més, Barnera ha explicat que el pla estratègic que havien elaborat amb vista el 2013 ha quedat "desfasat" i que hauran d'actualitzar-lo. El pla tenia vigència per a sis anys però amb la crisi el perfil del beneficiari ha canviat. Fa quatre anys, el 80% dels atesos eren immigrants amb unes necessitats concretes i que ara, el perfil ha evolucionat i el 40% dels atesos ja són persones del país que s'han quedat, entre d'altres, sense feina.

Demandes a l'administració

Càritas considera que hi ha dos aspectes que el Govern ha d'afrontar. Per una banda, el director de l'entitat ha fet una crida a les administracions per tal que facin de mitjanceres entre els bancs i els ciutadans per aconseguir solucionar el problema creixent dels desnonaments. "Cal que els bancs donin a conèixer el parc d'habitatges buit que hi ha i que l'administració aconsegueixi que els posin al servei de les persones sense recursos, en forma de lloguer social", ha demanat el secretari general de l'entitat Martí Batllori.

Batllori també ha denunciat que el Govern de la Generalitat "fa mesos" que té expedients per valorar de persones susceptibles de cobrar la Renda Mínima d'Inserció. "Parlem de casos de persones que estan en l'estament més baix, que són els més dèbils i que no poden estar mesos esperant", ha denunciat. Per això, han demanat al Govern que acceleri els tràmits i que resolgui favorablement els expedients de persones que compleixin els requisits.