Els ecologistes gironins han exigit tenir "veu i vot" a la Comissió d'Urbanisme i n'han criticat "el mal funcionament" i la "manca de rigor" a l'hora de prendre decisions. Les entitats diuen que la seva composició actual és una façana perquè, al seu parer, es tracta d'un organisme "aparentment plural però on ningú fiscalitza res". Els ecologistes no només demanen canvis en la seva composició, sinó també en la manera com s'aproven les decisions, basant-se en les tres darreres sentències judicials que els han donat la raó, i que anul·len el Pla General de Palafrugell (Baix Empordà) i els polígons industrials de Roses (Alt Empordà) i de Vidreres (Selva).

Els ecologistes gironins han fet front comú per criticar "el mal funcionament" de la Comissió d'Urbanisme. Segons sostenen, quan s'aproven determinats projectes i planejaments, els membres de la reunió actuen de forma arbitrària i són "poc estrictes a l'hora de limitar la discrecionalitat dels governs municipals".

Per a les entitats del territori, les tres sentències que els han donat la raó aquest darrer any són "l'exemple clar" que cal canviar la manera com s'aproven les decisions en el si de la comissió. Una de les sentències anul·la el Pla General de Palafrugell i les altres dues, decreten la nul·litat dels polígons de Roses -on ja hi ha empreses instal·lades- i del que es volia aixecar a Vidreres.

Segons exposa l'advocat dels naturalistes, Eduard de Ribot, això evidencia que no es poden titllar de "causes perdudes" els litigis que engeguen les entitats. A més, el lletrat sosté que, en cadascun d'aquests casos, hi ha hagut incompliments "flagrants" i "gravíssims" de la legislació.

Pel que fa al Pla General de Palafrugell, de Ribot ha explicat que el document preveia un creixement desmesurat del municipi, que contravenia el Pla Director de l'Empordà. En el cas de Roses, la zona industrial es va situar al damunt d'un espai que fa de connector entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i el cap de Creus. I finalment, el polígon de Vidreres s'havia projectat damunt una zona inundable.

"Com és possible que la Comissió d'Urbanisme vagi permetre tot això? És evident que, quan es va aprovar, va fallar tot", assegura Eduard de Ribot. Les entitats ecologistes també han criticat que, en comptes de "depurar responsabilitats", l'actitud que segueixen ajuntaments i Generalitat quan hi ha sentències que els van en contra és "interposar recursos per guanyar temps".

Tenir veu i vot

Per això, les entitats ecologistes gironines han reclamat poder "tenir veu i vot" en les reunions de la Comissió d'Urbanisme. Asseguren que la legislació vigent permet que puguin tenir representants en el si de les reunions i, d'aquesta manera, veure de quina manera s'aproven els diferents punts de l'ordre del dia.

"La majoria dels vocals no coneixen els assumptes més enllà de la ponència tècnica que se'ls lliura; es tracta d'una comissió aparentment plural però on, a la pràctica, ningú fiscalitza res", ha criticat Eduard de Ribot.

Aquesta tesi també l'ha sostinguda el representant de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), Lluís Ball-llosera. Segons ha explicat, "com que Urbanisme funciona malament això fa que, de retruc, nosaltres no puguem fer la nostra feina; en comptes de dedicar-nos a impulsar energies renovables, ens trobem que hem de dedicar temps i diners a coses que ja haurien d'estar resoltes".

Actualment, els naturalistes mantenen diversos fronts oberts contra decisions urbanístiques. Entre aquests, hi ha els que fan referència a una urbanització de luxe a la vall de Santa Magdalena de Terrades (Alt Empordà) o l'autorització -donada per l'antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques- per aixecar una pedrera de 27 hectàrees i una fondària de 45 metres a la Garriga d'Empordà, a Llers (Alt Empordà).