La línia de Molt Alta Tensió (MAT), que ha de permetre interconnectar energia entre l'estat espanyol i França, és "necessària" perquè Catalunya s'acabi beneficiant de part dels 20 gigawatts d'energia solar que es preveu produir des del nord de l'Àfrica a partir del 2020, en el marc del pla solar mediterrani. Ho diuen els experts i ho subscriu el responsable de Desenvolupament Socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Javier Albarracín. Part de l'energia renovable que es produeixi al Magreb i el Pròxim Orient s'evacuarà cap a Europa i, si Catalunya no té a punt la interconnexió amb França, corre el perill que l'energia marxi cap al vell continent per Itàlia o l'est d'Europa.

El Pla Solar Mediterrani (PSM) és un projecte que preveu que països com el Marroc, Algèria, Tunísia o Egipte posin en comú els seus plans nacionals d'energia i creïn una xarxa de producció i distribució d'energia renovable -principalment solar, però també eòlica-. El grup tècnic que gestiona el projecte, que està lligat a la Unió per la Mediterrània (UpM), té la intenció d'instal·lar una planta solar pilot el 2012 o el 2013, probablement al Marroc, i anar ampliant la producció d'energia fins assolir els 20 gigawatts d'aquí a nou anys.

Part d'aquesta energia s'evacuarà cap a Europa. Per fer-ho, hi ha tres vies possibles: de Tunísia cap a Itàlia; cap a l'Europa de l'est a través de Turquia; i del Marroc a l'estat espanyol. Aquesta darrera és l'única que ja existeix i només caldria reforçar-la, de manera que és la que té una posició més avantatjada. La construcció de la MAT és "una necessitat", ja que "França és una gran potència i és una peça clau" que necessitarà l'energia que es produeixi al nord de l'Àfrica, raona el responsable de Desenvolupament Socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània, qui afegeix: "Catalunya seria la porta necessària d'una de les tres possibles línies de canalització de l'energia cap a Europa (...). Aquí hi ha un cost d'oportunitat. Si no es fan les inversions en infraestructura necessàries en una de les tres potes, se'n beneficiaran les altres dues".

Invertir als països del sud de la Mediterrània és "objectivament interessant"

El Pla Solar Mediterrani és un dels sis grans projectes que el secretariat general de la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, té sobre la taula. Una altra iniciativa és el foment de les relacions comercials nord-sud i de la implantació de petites i mitjanes empreses al Magreb i el Pròxim Orient. "La petita i mitjana empresa és clau per al desenvolupament econòmic de la Mediterrània", defensa Albarracín. En aquest sentit, l'expert assenyala que aquests mercats són grans, en creixement i pròxims i que els empresaris catalans haurien d'eliminar les pors d'invertir en aquesta zona, ja que es tracta d'"economies objectivament interessants".

A més, les reformes polítiques que impliquin les revoltes al món àrab haurien de fer més àmplia la classe mitja i establir un marc més segur i transparent que faciliti el comerç. "Són mercats d'oportunitat molt propers i molt ben connectats per via aèria i marítima" i hi ha països, com Egipte, que estan just per darrere dels països emergents millor posicionats al món, els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i la Xina).

A ningú se li escapa, però, que les revoltes al món àrab afegeixen un component d'inestabilitat que ara per ara pot espantar els inversors. En aquest sentit, l'expert de l'IEMed subratlla que l'increment de la immigració i la possibilitat que els moviments islamistes radicals governin en aquests països són els principals temors de la població europea. Albarracín, però, assenyala que no cal patir per aquests dos aspectes i llança un missatge de tranquil·litat, ja que la immigració només afectaria Catalunya si hi hagués una situació realment insostenible al Marroc -fet que de moment no es preveu- i els islamistes radicals ni han estat els impulsors de les revoltes ni són una majoria. A més, afegeix, el subministrament de l'energia des del món àrab està "completament garantit".

Mentre duren les revoltes, la Unió per la Mediterrània segueix en una situació d'espera, amb un secretari general interí. A més, la cimera de caps d'Estat i de Govern euromediterranis que s'havia de celebrar a Barcelona el 2010 i que es va posposar dues vegades ha deixat d'estar sobre la taula.