D’esquerra a dreta: Pere Freixas, director del MHCG, Maria Rosa Mazó, filla d’Enriqueta Camps, i Lluïsa Faixedas, tinenta d’alcalde de Cultura i Educació Foto: Ajuntament de Girona

El Museu d’Història de la Ciutat incorporarà gràcies a la donació pòstuma de la senyora Enriqueta Camps i Martoell, vídua de Mazó, l’obra “La gitana gerundense” obra del pintor Joan Orihuel. En un acte simbòlic a la Sala el Celler del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, la tinenta d’alcalde de Cultura i Educació, Sra. Lluïsa Faxedas, i el director del Museu d’Història de la Ciutat, Sr. Pere Freixas, juntament amb Maria Rosa Mazó, filla d’Enriqueta Camps, han escenificat i exposat la donació. 
 
Pintat l’any 1940, el quadre mostra una iconografia no massa habitual en Orihuel, per bé que la seva obra figurativa té un pes important enmig del paisatge, el tema que més va conrear. Nascut a Barcelona el 6 d’octubre de 1907, hi va fer els primers estudis a l’Escola de  Belles Arts. L’esclat de la Guerra Civil el va fer  fugir de Barcelona  per instal·lar-se, primer a Lloret de Mar i després, entre 1938 i 1950, a Girona,  on els anys de la guerra va treballar pel servei de propaganda de la Generalitat i, després, va ser professor de l’Institut de Segon Ensenyament. A Girona va viure en un pis del carrer Santa Eugènia, a tocar de la Plaça Marquès de Camps. A la seva acadèmia de pintura, la més prestigiosa de la ciutat, hi va passar un bon planter d’artistes gironins, com ara, Emília Xargay, Torres- Monsó, Enric Marquès, Caselles i Montserrat Llonch. Entre els anys 1939 i 1950 Orihuel va presentar una desena d’exposicions i la seva obra circulava entre la burgesia local  i les entitats gironines. Va esdevenir el pintor oficial de la ciutat de Girona durant la postguerra i va treballar en la decoració de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona.
 
L’any 1950 va decidir marxar a Argentina on va contreure matrimoni amb la pintora Matilde Rosa Manzullo. Durant la seva etapa argentina va exposar en nombroses ciutats del país i va realitzar diverses decoracions murals en edificis religiosos i civils que van assenyalar un nou corrent artístic a la ciutat de Buenos Aires anomenat “dimensionalismo”, una nova modalitat pictòrica que es fonamenta, segons Orihuel, “en la capacitat i responsabilitat artística sense caure en quelcom metafísic”. Morí l’any 1992 en aquesta capital i deu anys més tard el govern argentí declarà Patrimoni cultural la seva casa- taller i jardins situats en el Partido de Malvinas Argentinas.
 
Aquests dies, la mostra “Paisatges de Girona. La mirada artística” exhibeix per primer vegada un esplèndid paisatge tardoral de la Devesa, pintat per Orihuel, sens dubte, un dels pintors de més renom que ha tingut Girona. En una exposició celebrada a les Sales d’Exposicions de la Rambla l’any 1983 per retre- l’hi homenatge, s’hi van aplegar una cinquantena de quadres i cartells que resumien l’obra de la seva etapa gironina. Excel·lent dibuixant i colorista, els seus paisatges i retrats s’emmarquen en el corrent post-modernista, a cavall entre el realisme i l’impressionisme
 
El quadre “La gitana gerundense”  es presenta ara  a l’espai “El Celler” del Museu d´Història de la Ciutat, a la planta baixa del museu, per incorporar-se més tard a les seves sales estables.