L'Associació de Municipis MAT (AMMAT) s'ha reunit amb el Ministeri d'Indústria per exposar-los arguments a favor del soterrament de la línia de molt alta tensió a la demarcació de Girona. Des de l'Estat s'esgrimia que el cost econòmic era massa elevat, així com la falta de precedents. AMMAT, però, amb el suport del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA), va defensar que el precedent ja està creat amb el soterrament per la frontera, a la vegada que va defensar enterrar un corrent altern i no continu per reduir costos. El Ministeri es va mostrar 'sorprès i interessat' davant d'aquest argument, segons ha explicat el president de l'AMMAT, Francesc Xavier Quer.

El 30 de juny passat, i quinze dies després d'haver-se trobat amb el Ministeri de Medi Ambient, l'AMMAT es va reunir amb el director general de Política Energètica i Mines de l'Estat, Antonio Hernández, i amb el subdirector general d'Energia Elèctrica, Eduardo Ramos, a la seu del Ministeri d'Indústria, a Madrid. En la reunió van exposar-los la postura de l'AMMAT sobre el soterrament de la línia de molt alta tensió, a la vegada que els tècnics del CILMA els van explicar el contingut dels estudis fets sobre el que consideren la necessitat socioambiental i la viabilitat tècnica i econòmica del soterrament.

Inicialment el Ministeri va fer referència a la crisi actual per indicar que el principal obstacle pel soterrament era l'econòmic. Els partidaris al soterrament, però, van defensar que amb el cost aproximat per soterrar el tram Baixàs-Sta Llogaia amb corrent continu, es podria enterrar el recorregut Baixàs-Bescanó i el ramal de Riudarenes amb corrent altern. Així mateix, 'tècnicament és molt millor soterrar amb altern', perquè amb continu 'es pot veure dificultada' l'evacuació de l'energia renovable de l'Estat, i 'bàsicament dels parcs eòlics de l'Empordà', ha remarcat Quer. 'El Ministeri es va mostrar interessat davant d'aquest argument', per 'la seriositat i nivell de concreció de l'alternativa del soterrament', explica l'AMMAT. Així doncs, els partidaris al soterrament esperen ara que el Ministeri d'Indústria acabi considerant-lo com una alternativa a tenir en compte.

Un informe avalat per la UdG

El CILMA ha recollit, en els darrers anys, diferent documentació tècnica i jurídica en matèria de línies elèctriques de molt alta tensió i va encarregar 'un complet i extens estudi' sobre el pas de la línia per les comarques gironines, informe avalat per la Universitat de Girona. El 'rigor i la solvència' de tota la informació recollida fan concloure que el soterrament de la MAT, en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema i en el ramal a Riudarenes, 'és una qüestió merament de decisió i voluntat polítiques'.

Així el CILMA ha decidit redactar un decàleg a favor del soterrament al qual es poden adherir totes les entitats, institucions i administracions que ho vulguin. Entre altres arguments diu que si es consideren els costos indirectes quantificables o avaluables, els costos del manteniment i les pèrdues energètiques, el soterrament de la MAT 'només val el doble' que l'opció aèria de REE.

També, ambientalment en un terreny planer, com és el cas, un traçat soterrat ben dissenyat que ressegueixi les infraestructures existents o planificades a les comarques de Girona, i que n'aprofiti els corresponents vials de serveis, 'genera un impacte molt menor al d'una estesa aèria, que afecta indiscriminadament disseminat urbà i espais naturals', argumenten.

Així mateix, el CILMA diu que existeixen exemples similars de soterrament arreu del món, i la tendència general apunta cap a un increment d'aquesta opció a nivell de l'alta tensió, entre altres motius.